El dia que els teus pares van decidir anomenar-te Evaristo es van quedar descansats. Haver-te’l modulat per Risto, entenc doncs, va ser una bona decisió. Dient-te Evaristo segurament mai no hauries pogut ser publicista, ni estrella de la televisió. Probablement tampoc no haguessis pogut estudiar mai a ESADE, ni haguessis conquerit el cor de la periodista Ruth Jiménez.
Tanmateix, em fa l’efecte que ets un paio que no té un pèl de tonto -no ho dic perquè tinguis unes entrades de disset centímetres- que s’ha sabut aprofitar la mar de bé de la casposa indústria televisiva espanyola. Vas crear un personatge pedant, estúpid i arrogant i el vas interpretar fins que et vas cansar de guanyar diners. Però els calés i la fama són tan llaminers que no vas poder resistir la temptació de tornar a la televisió. Aquesta vegada en solitari, G-20, i la patacada que et vas fotre va ser tan grossa que si Twitter hagués estat de moda fa un parell d’anys hauries estat Trending Tòpic en mofes.
Cansat i podrit de diners, vas arribar a dir que abandonaves la televisió definitivament. Pocs mesos després, però, tornaves a la petita pantalla com a jurat professional del programa Tú sí que vales. T’agradi o no, insultar poca-vergonyes disposats a fer el ridícul en un plató potser és l’única cosa per la qual l’audiència et valora. Potser ara que fas 37 anys, ja no recordes que un dia et vas dir Evaristo i et guanyaves la vida fent anuncis. En qualsevol cas, per molts anys, Risto!
I demà no us oblideu de felicitar l'actor Gael García Bernal! Què no sabeu qui és?? Tranquils, nosaltres tampoc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada