Loquillo (51)

Diuen que avui he de felicitar un senyor que, tot i passar de la cinquantena, encara es fa dir ‘Loco’ o ‘Loquillo’ i encara porta tupé, anells i ulleres de sol. Comencem bé.

També diuen que uns tals “Trogloditas” el van ajudar a posar-se al capdavant de les llistes musicals dels 80 i que, encara ara, són considerats un referent del rock’n’roll espanyol de tots els temps. Ara pla! No em puc ni imaginar com hauria estat el seu triomf si, en un moment de lucidesa, arriben a escollir un nom una mica menys ridícul.

Diuen també que, a banda d’alguna relliscada amb l’heroina i encara que et fessin ballar amunt i avall com el porc de St. Antoni, vas aguantar com un campió 25 gloriosos anys de matrimoni amb els cavernícoles aquests. Quan l’últim dels components es va divorciar de tu (que, per cert, també era l’últim membre fundador de la banda i per tant propietari legal del nom), què carai!, amb un parell tu vas i decideixes definitivament divorciar-te d’ells, canviar-te el nom, i començar una nova i fructífera carrera en solitari. És clar que sí, que els bombin!

Fins i tot es comenta que, tot i les teves pintes de macarra i tot i ser “massa rocker pels punks i massa punk pels rockers” va i t’atreveixes amb dos discos de poemes d’eminències com Neruda, Salinas o Gil de Biedma. I com que això no era prou repte per tu, també vas voler deixar la teva empremta a la gran pantalla, a la premsa i a la literatura. Estem ben arreglats.

Que en el fons ets un bonàs amb un cor que no et cap al pit, en canvi, no ho diu ningú. Quanta hipocresia. Però si es veu d’una hora lluny! Sinó que preguntin als nominats dels premis Grammy Latino quants serien tan generosos de cedir el guardó al millor cantant de rock al seu millor amic?

Del que més es parla, per això, és del tema dels tres mesos de presó per clavar un cop de puny a un músic a la sortida d’un bar a San Sebastián. Ja és gros, amb tot el que has fet, que acabis sentenciat per una fotesa com aquesta.

Tot i així, no facis cas de tot el que diuen. La gent diu diu però ningú diu qui ho diu. Siguis a la presó o no, pots estar tranquil que les teves cançons no deixaran de sonar. El teu Cadillac Solitario (que pren la lletra de Sabina, si no m’equivoco) és dels temes més cantats pels grups de versions a les festes majors dels pobles i el teu Ritmo de Garage és que més canten amb la guitarra els nens de campaments i esplais. Se t’acut un millor futur per a un autèntic rei del rock? Per molts anys, José María Sanz Beltrán!

I demà no us oblideu de felicitar... l’actor català Sergi López!