S’acaba de maquillar i agafa la jaqueta. El mirall ple de llums li retorna una imatge un pèl tètrica. Es mira fixament i es concentra en el seu personatge. Adopta el posat de fill de puta que fa mesos que prepara. No ha estat una feina gaire dura, ha fet diversos papers així al llarg de la seva carrera, com aquell d’oficial feixista. Entra la noia, es pregunten si estan a punt. La resta del repartiment s’acaba de preparar. Els fan una visita, es desitgen molta merda i queden per anar a fer una copa després.
Escales amunt li diuen que en 5 minuts surt. Barreja de tensió i tranquil·litat, por i confiança. Ja són molts anys en aquesta professió. Per un forat del teló veu tot el públic mentre sona per tercera vegada el timbre. Han vingut tots: els de cultura, l’alcalde, el president... Ah! I son cosí, també a l’òrbita dels altres. Sempre havia pensat que li donarien una direcció general.
Ja queda poc, la sala es fa fosca en breus instants. Es col·loca a l’escenari, inspira, expira, inspira, ex... I s’obre el teló.
Per molts anys, Sergi (i sort amb la loteria)!
I demà no us oblideu de felicitar... la Beth!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada