46+71 = 117

En comptades ocasions, hi ha persones que viuen moments estel•lars a la vida. N’hi ha que tenen sort, i passen de ser el veí del costat a convertir-se en una persona que tothom voldria tenir com a veïna, senzillament perquè s’ha fet famosa de la nit al dia. N’hi ha d’altres, la immensa majoria, que se saben moure, i arriben on arriben ja sigui a cops de colzes, o per desgast de genolls. Sigui com sigui, aquests que poden viure a les estrelles sempre, per sort o per desgràcia, cauen.


SORT

Tu, Maria de la Pau, vas fer una ascensió astrològica a mitjans dels 90. Publiques llibres que es venen, surts a la tele, tot són premis i fama. I la vida té moltes coses, tantes que amb ‘Coses de la vida’ comences a intimar amb el teu futur marit. Tot és joia fins el moment en què vas decidir fer costat a Jaume Matas. Anaves tant de bracet seu que vas renunciar al teu escó quan el corrupte balear se’n va anar als Estats Units. I aquí comença el declivi. Ja no ets la jove promesa, ara t’has posicionat, però no te-n’has sortit. Per molt premi Planeta (ehem...) que et donin no crec que tornis a ser el que eres.

 

'DESGRÀCIA' (amb matisos)

En canvi, tu, Pasqual, has fet una vida diferent. No ets tu qui t’has autoeliminat de la vida a les estrelles, sinó que et va trair (per dir-ho suaument) aquell que feia promeses al Palau Sant Jordi i que era darrere teu quan vas sortir al balcó de la Generalitat. Se’t recordarà per les olimpíades del 92, per la reflotació del PSC en un moment crític, i per ser el primer a desbancar els pujolistes. No et diré que senti llàstima perquè et fessin fora – bàsicament perquè no la sento – però sí que em sap greu que estiguis així.

Estrelles amunt, o estrelles avall, avui és el vostre aniversari, així que només ens queda dir-vos allò de... FELICITATS!

I dilluns, no us oblideu de felicitar... Àngel Llàcer!