Àngel Llàcer (38)

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaau! Cridem tots! Visca el brogit, que diria el poeta. T’envolta una aura (real o postissa) d’histrionisme que fa que n’hi hagi que t’adorin i d’altres que no et puguin ni veure. Ara bé, adoració o rebuig a banda, causes impressió, saps captar l’atenció del públic, al qual intentes meravellar ja sigui cantant o interpretant un personatge qualsevol que se t’acaba d’acudir.

M’agradaria saber si als professors del Liceu Francès de Barcelona els causaves la mateixa impressió, o als de l’Institut del Teatre, però veient com reacciona la gent quan et veu, me’n puc fer una idea.

Des que vas començar amb això de la interpretació gairebé tot han estat aplaudiments. Premi Butaca als 24 anys, popularitat enorme a la televisió, i crítiques magnífiques als diversos espectacles que has dirigit. Més enllà de si agrades o no, és aquest magnetisme teu el que t’ha dut fins on ets, i gràcies a l’evolució del qual has anat creant un personatge força adorat al teu voltant.

Has anat evolucionant, millorant, perfeccionant coses, però n’hi ha d’altres que no han variat, com que t’enrabiïs quan t’interrompen per demanar-te un autògraf, una foto (o el que sigui que et demanin). Suposo que deu ser dur ser allà dalt, però això no et pot fer perdre l’imant que dus dins.

Ara que falta poc perquè marxis a fer televisió a l’estranger, et diem imantats: Moltes felicitats!

I demà no us oblideu de felicitar... Marina Rossell!