Per nosaltres és realment un honor, Marina, poder-te felicitar el dia del teu 58è aniversari. Realment ho és. Perquè és la primera vegada en la història d’aquest bloc que felicitem algú que ha estat a tants llocs i tan importants i glamurosos: el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana de Barcelona, el Théâtre de la Ville de París, Festival Tenco de San Remo (Itàlia), Ciutat Juárez (Mèxic), Irak o els territoris palestins d’Israel.
També ets, de llarg, la que ha obtingut els premis més distingits i respectats de tots els famosillos que portem felicitant: que si la Creu de Sant Jordi, que si els Premis de la Música d’Espanya, que si Disc d’Or, que si membre Honorífica del Fòrum Iberoamericà de les Arts i, fins i tot, distingida com a Visitant Ilustre de la Ciutat de La Plata i Premi Ràdio 4 el 1988. Déu ni do quin palmarès!
Ara bé, si per alguna cosa estem orgullosos de poder parlar de tu avui és per haver dedicat íntegrament el teu últim projecte a retre un homenatge al mestre Moustaki, per qui tots tenim una grandiosa admiració. Per això i per haver compost una cançó tan fantàstica com La gallina, el 1979, una cançó que ha passat a la història per la seva profunditat i sobretot pel seu missatge, un retrat del caràcter genuí de les dones catalanes. La melodia, com la teva veu, és d’allò més exquisida. Això per no parlar de la lletra, que de ben segur que és teva, i que és el més inspirador que hem sentit en molt temps. Et deixem el link per si vols fer-li una última escoltada. Esperem que t'agradi... va amb molt d'amor! Per molts anys, Marina!
I demà no us oblideu de felicitar... un home sense adjectius: Pep Guardiola!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada