Els anys passen, i fixa’t si passen que tu ja en fas 44, i amb tot aquest temps encara ara ens preguntem com ha estat possible que arribessis on has arribat.
Com un noi d’un poble que ningú sap on cau i que en prou feines sabem pronunciar, un noi que va repetir COU i que va iniciar-se al teatre amb una companyia amb un nom tan ambiciós com Teatro Pobre, un noi el futur del qual estava escrit amb lletres de “Indústrias Ganaderas” o alguna cosa per l’estil ha acabat al capdamunt de la televisió i del cinema espanyol?
Com algú que es va fer famós encarnant el curt de gambals company del primer Torrente, algú que ha esdevingut el gay més cursi i marieta de la història del cinema o algú que en el seu moment era perfecte per ser l’home lleig, coix i barruer de Que se mueran los feos ha aconseguit que li oferissin papers com el d’un exquisit xef a Fuera de Carta o un advocat seriós i intel·ligent a la sèrie LEX?
Com algú que és més calb que una bola de billar i més miop que un talp, algú que diu “me afecta un huevo” i “te sale como el culo” en les entrevistes als mitjans de comunicació hagi aconseguit transformar-se en un seductor elegant i refinat que fa onejar les melenes que no té i que fa caigudes d’ulls sempre darrere els vidres d’unes ulleres?
O, el que és pitjor de tot, com algú que admet treballar només 30 dies l’any i, a més a més, ser exigent amb els projectes on participa no és llançat a la foguera en els temps que corren?
Com carai t’ho has fet??? Si tens la clau de l’èxit en podries compartir alguns secrets, que nosaltres tot just ens hi posem ara i el tema pinta malament... De totes maneres, avui no és el dia de capficar-s’hi, que en fas 44 i són prou motiu per celebrar-los com toca! Per molts anys, Javier!
I demà no us oblideu de felicitar... Valentí Fusté i José Luís Garci!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada