No trobarem a faltar el teu somriure

Estimats lectors –o lector–, depèn del dia. Durant els darrers cinc mesos hem felicitat diàriament personatges de l’star system que es feien grans. En aquest viatge ens ha tocat dedicar quatre ratlles a personatges il·lustres com Pasqual Maragall, Sergi López, Vicent Partal o Quimi Portet; figures desconegudes com David Davis o Cristina Marcos; però també hem citat rèmores de talla com Karmele Marchante, Maria de la Pau Janer o Risto Mejide, autèntics paràsits.

Avui és diferent. Qui es fa gran som nosaltres. Ja tenim una edat i unes obligacions que no ens permeten malgastar el temps actualitzant un bloc dedicat a famosos que no ens fan ni un maleït retwitt. Què us hem d’explicar, no? Ja sabeu que la felicitat, avui en dia, es mesura amb retwitts i nosaltres estem faltats de seguidors i popularitat. Així que, cap fred, cor calent... i a prendre pel sac. Ei, amb respecte, eh! Sempre des del respecte...

Ara podríem caure en algun tòpic de l’estil “tot té un final”, “res és per sempre”, “t’estimo, però com a amic” o “me n’he follat un altre, però pensava només en tu”. No ho farem. Ens ho estalviarem i ens direm adéu com si res. No ens trobarem a faltar gaire perquè la relació que hem tingut no ha estat ni prou llarga, ni prou apassionada. De fet, mai ens hem entès al llit. Érem incompatibles. Així que, molta sort i per molts anys a tots aquells que heu tingut el valor de fer una ullada al bloc. Punt i final.